Festes baix cost? Festes responsables?

Els darrers dos anys vaig preguntar-vos en aquestes mateixes dates per la vostra previsió de despesa en regals i celebracions. El resultat va ser molt revelador, i és tot un símptoma de com ens afecta la situació econòmica. Fa un any, només el 50% creieu que gastaríeu més de 200 euros. Significativament menys que fa dos anys (64%), quan vaig plantejar la pregunta per primer cop.

Al final d’aquest post podreu participar en l’enquesta de 2013.

Convindrem que la taxa d’atur és el principal indicador de la situació econòmica del nostre país i allò que té un major impacte sobre el consum. Doncs bé, si fem cas d’aquest indicador, l’atur s’estaria estabilitzant després de 5 anys d’augment imparable. Però no és moment de tirar coets, amb gairebé un 23% d’atur. Només faltaria.

Quan es perd la feina cau la principal font d’ingressos (en la majoria de casos). Quan disminueixen els ingressos, es redueix el consum. Quan cau el consum, les empreses venen menys. Quan les empreses venen menys, han de reduir despesa. I quan les empreses han de reduir despesa, una de les mesures més recurrents es prescindir de part del personal. És un cercle viciós.

Com es pot aturar aquesta roda de l’infortuni?

Per algunes empreses, la salvació està sent exportar mercaderies o serveis. Perquè, malgrat la crisi global, la situació més enllà de les nostres fronteres –a la resta d’economies occidentals i de països emergents- no és ni de bon tros tan calamitosa com a casa nostra.

Un altre recurs per esquivar la crisi és el sector turístic, que segons les estadístiques gaudeix de bona salut i bones perspectives a Barcelona i Catalunya.

Però ni amb un sector exportador creixent ni un sector turístic dinàmic n’hi ha prou per refer-nos col·lectivament de la situació. De ben segur que aquests són i seguiran sent elements molt importants de la nostra economia i assenyalen el camí adequat per moltes empreses, però el sector exterior -vendre a l’estranger- no és suficient.

Anant una mica més enllà, convé assenyalar el canvi radical que representa l’auge del baix cost. Enguany, per bo que pugui semblar un negoci, si no va acompanyat d’una agressiva política de costos de producció i preus de venda, tindrà poc futur.

El baix cost és un negoci mogut sobretot per multinacionals que han sabut identificar la formula guanyadora en el nou context social i econòmic mundial. Per això cap empresa local, per petita que sigui, se n’hauria de desentendre.

Perquè el baix cost cada vegada s’identifica menys amb baixa qualitat. La qualitat, avui, se suposa i s’exigeix en cada mercaderia i en cada servei. Encara que es pagui menys.

La migdiada econòmica és llarga, i el consum intern segueix endormiscat. Els consumidors tenen moltes ofertes, més informació que mai, poques ganes de gastar i -sobretot a casa nostra- pocs diners.

És segur que aquesta llarga crisi econòmica desembocarà en un canvi d’hàbits respecte del consum. El discurs sobre el consum responsable s’obre pas empès per les circumstàncies. També ho fan de mica en mica determinats models de consum alternatiu basats en la proximitat, l’intercanvi o en l’ús de monedes socials.

És evident que la nostra posició davant el consum està canviant. La menor renda disponible ens empeny cap al consum baix cost. Però potser també remogui algunes consciències potencialment més afins al consum alternatiu.

Tots aquests canvis respecte del consum són mutacions profundes que han vingut per quedar-se, i tu hi tindràs molt a dir amb les teves decisions.

Les despeses de Nadal (reedició)

Temps de lectura: 2-3 minuts

Estem immersos en una dels períodes de major consum de l’any. En dues setmanes, es concentren Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis. Qui més qui menys gastarà més diners de l’habitual en regals, en menjar, en begudes i en oci per celebrar totes o algunes d’aquestes festes.

La pregunta del milió és: Quants diners pots gastar?

I la resposta no és un percentatge, ni una quantitat, sinó que va en funció de quina sigui la teva situació econòmica.

Hi ha algunes indicacions generals que val la pena que tinguis en compte i que de ben segur t’ajudaran a situar-te:

1. Fes un pressupost

És probable que siguis una persona bona i generosa, que s’estima la seva família i els seus amics. Però no et deixis confondre pels teus sentiments. Són temps difícils per a molta gent i enguany potser no puguis ser tan esplèndid com altres anys. Si és així, ningú no t’entendrà millor que la teva gent. Ah, i recorda que no tots els regals costen diners!

Abans de començar a comprar, tanca un pressupost de despeses que sigui coherent amb la teva situació econòmica. Marca’t un límit i procura respectar-lo. Si només pots gastar 300 euros, pensa quina quantiat destinaràs a regals i quina a alimentació i oci.

2. Planifica les teves despeses

Un cop tinguis fet el pressupost, pren-te un temps per comparar preus i no deixis les compres pel final. Hi ha grans diferències en els preus d’articles i aliments entre comerços. Aquestes èpoques de consum massiu les aprofiten alguns comerciants per fer l’agost. No siguis la seva víctima! Si ets previsor, t’estalviaràs diners i maldecaps.

3. Evita la compra impulsiva

Comprar per impuls és un dels hàbits típics d’aquestes festes, i no només d’aquestes festes. També és la manera més ràpida de gastar més del compte, fer saltar pels aires el teu pressupost de despeses i caure en l’endeutament.

4. Efectiu o targeta?

Això no té massa importància, sempre i quan:

(a) Mantinguis la teva despesa sota control. (b) La teva targeta tingui un límit de crèdit que encaixi amb la teva situació econòmica.

L’avantatge principal de la targeta de crèdit és que et permet aplaçar el pagament de les compres sense recàrrec, sempre i quan et mantinguis dins el teu límit de crèdit. Això et pot permetre, per exemple, pagar l’1 de febrer les compres que facis a partir del 22 de desembre.

5. Vigila amb les compres a termini

És probable que un d’aquests dies, embriagat per les llums que engalanen els carrers i per l’ambient consumista que ens envolta, et sobrevinguin unes ganes enormes de fer-li un bon regal a algú.

És probable que quan parlis amb el venedor, aquest t’ofereixi pagar a terminis sense interessos. Suposem que aquest bon regal té un preu de 300 euros, i que et permeten pagar-lo en 6 quotes mensuals de 50 euros. “Ni te n’adonaràs”, et dirà.

Què fas?

(a) Oblida-te’n! Si ja has exhaurit el teu pressupost de despeses. És probable que pensis que 50 euros al mes no et faran ni més ric ni més pobre, però és una veritat a mitges. Les despeses extraordinàries -encara que siguin petites- poden crear molt desordre en la teva economia.

(b) Compra! Si la despesa encaixa en el teu pressupost de regals. En aquest cas, comprar a termini sense interessos és una bona opció perquè et permet fraccionar el pagament sense cap cost addicional.

Per acabar, aquests són uns dies per recordar que som nosaltres qui hem de controlar els diners, i no ells a nosaltres. Si segueixes el teu sentit comú, de ben segur que sabràs fins on pots arribar i tindràs bona cura de la teva economia.

Annex:

Si fem cas dels estudis que es publiquen aquesta època de l’any, el nostre segueix essent un dels països europeus on més es gasta. Els catalans gastarem una mitjana de 500-600 euros per persona. És una xifra elevada, que no encaixa amb el minvant poder adquisitiu de les famílies, i que s’emmarca en el cinquè Nadal de crisi. En l’enquesta que vaig publicar l’any passat, un 36% assegurava gastar-se menys de 200 euros, i un 92% no passava dels 600 euros de despesa. Per acabar, us adjunto el gràfic amb la taxa d’atur vigent a Catalunya els últims Nadals:

 

 

 

 

 

 

 

 

Intervenció al programa “Crèdit” (09/04/12)

El programa “Crèdit”, de la Xarxa de TV Locals em va convidar a explicar la pujada de preus de l’electricitat i vam aprofitar per parlar sobre la situació del sector energètic al nostre país.

Connexió Barcelona (05/03/12)

Reportatge del programa “Connexió Barcelona” de BTV, sobre els cursos d’educació financera a les escoles. Gravat a l’Escola Virolai, on vaig oferir el curs “Les finances al llarg de la vida” a alumnes de 4rt d’ESO.

A partir del minut 1:15:30.

Les despeses de Nadal

Temps de lectura: 2-3 minuts

Estem immersos en una dels períodes de major consum de l’any. En dues setmanes, es concentren Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis. Qui més qui menys gastarà més diners de l’habitual en regals, en menjar, en begudes i en oci per celebrar totes o algunes d’aquestes festes.

La pregunta del milió és: Quants diners pots gastar?

I la resposta no és un percentatge, ni una quantitat, sinó que va en funció de quina sigui la teva situació econòmica.

Hi ha algunes indicacions generals que val la pena que tinguis en compte i que de ben segur t’ajudaran a situar-te:

1. Fes un pressupost

És probable que siguis una persona bona i generosa, que s’estima la seva família i els seus amics. Però no et deixis confondre pels teus sentiments. Són temps difícils per a molta gent i enguany potser no puguis ser tan esplèndid com altres anys. Si és així, ningú no t’entendrà millor que la teva gent. Ah, i recorda que no tots els regals costen diners!

Abans de començar a comprar, tanca un pressupost de despeses que sigui coherent amb la teva situació econòmica. Marca’t un límit i procura respectar-lo. Si només pots gastar 300 euros, pensa quina quantiat destinaràs a regals i quina a alimentació i oci.

2. Planifica les teves despeses

Un cop tinguis fet el pressupost, pren-te un temps per comparar preus i no deixis les compres pel final. Hi ha grans diferències en els preus d’articles i aliments entre comerços. Aquestes èpoques de consum massiu les aprofiten alguns comerciants per fer l’agost. No siguis la seva víctima! Si ets previsor, t’estalviaràs diners i maldecaps.

3. Evita la compra impulsiva

Comprar per impuls és un dels hàbits típics d’aquestes festes, i no només d’aquestes festes. També és la manera més ràpida de gastar més del compte, fer saltar pels aires el teu pressupost de despeses i caure en l’endeutament.

4. Efectiu o targeta?

Això no té massa importància, sempre i quan:

(a) Mantinguis la teva despesa sota control.
(b) La teva targeta tingui un límit de crèdit que encaixi amb la teva situació econòmica.

L’avantatge principal de la targeta de crèdit és que et permet aplaçar el pagament de les compres sense recàrrec, sempre i quan et mantinguis dins el teu límit de crèdit. Això et pot permetre, per exemple, pagar l’1 de febrer les compres que facis a partir del 22 de desembre.

5. Vigila amb les compres a termini

És probable que un d’aquests dies, embriagat per les llums que engalanen els carrers i per l’ambient consumista que ens envolta, et sobrevinguin unes ganes enormes de fer-li un bon regal a algú.

És probable que quan parlis amb el venedor, aquest t’ofereixi pagar a terminis sense interessos. Suposem que aquest bon regal té un preu de 300 euros, i que et permeten pagar-lo en 6 quotes mensuals de 50 euros. “Ni te n’adonaràs”, et dirà.

Què fas?

(a) Oblida-te’n! Si ja has exhaurit el teu pressupost de despeses. És probable que pensis que 50 euros al mes no et faran ni més ric ni més pobre, però és una veritat a mitges. Les despeses extraordinàries -encara que siguin petites- poden crear molt desordre en la teva economia.

(b) Compra! Si la despesa encaixa en el teu pressupost de regals. En aquest cas, comprar a termini sense interessos és una bona opció perquè et permet fraccionar el pagament sense cap cost addicional.

Per acabar, aquests són uns dies per recordar que som nosaltres qui hem de controlar els diners, i no ells a nosaltres. Si segueixes el teu sentit comú, de ben segur que sabràs fins on pots arribar i tindràs bona cura de la teva economia.

Annex:

Si fem cas dels estudis que es publiquen aquesta època de l’any, el nostre segueix essent un dels països europeus on més es gasta. Entre 600 i 700 euros per persona. Una xifra tan elevada, que la poso en dubte.

En primer lloc, perquè no m’encaixa amb els 1.500 euros que podríem considerar el salari mitjà del nostre país (per molta paga doble que hi hagi).

En segon lloc, perquè afrontem el quart Nadal de crisi. Només cal veure quina ha estat l’evolució de l’atur a Catalunya des de 2007, el darrer any de vaques grasses:

Entrevista a Eduard Conti al programa “Final de mes”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vídeo del programa “Final de mes” de TV L’Hospitalet, en el qual Aitana Montaner entrevista a Eduard Conti, autor de financespersonals.cat.

El tema central de la conversa va ser la gestió de les moltes despeses que es concentren aquestes festes, però també es va fer referència als efectes de la crisi sobre la nostra butxaca, i a la importància de que el màxim nombre de persones tinguin accés a l’educació financera.