Festes baix cost? Festes responsables?

16/12/2013 Deixa un comentari

Consum13Els darrers dos anys vaig preguntar-vos en aquestes mateixes dates per la vostra previsió de despesa en regals i celebracions. El resultat va ser molt revelador, i és tot un símptoma de com ens afecta la situació econòmica. Fa un any, només el 50% creieu que gastaríeu més de 200 euros. Significativament menys que fa dos anys (64%), quan vaig plantejar la pregunta per primer cop.

Al final d’aquest post podreu participar en l’enquesta de 2013.

Convindrem que la taxa d’atur és el principal indicador de la situació econòmica del nostre país i allò que té un major impacte sobre el consum. Doncs bé, si fem cas d’aquest indicador, l’atur s’estaria estabilitzant després de 5 anys d’augment imparable. Però no és moment de tirar coets, amb gairebé un 23% d’atur. Només faltaria.

Quan es perd la feina cau la principal font d’ingressos (en la majoria de casos). Quan disminueixen els ingressos, es redueix el consum. Quan cau el consum, les empreses venen menys. Quan les empreses venen menys, han de reduir despesa. I quan les empreses han de reduir despesa, una de les mesures més recurrents es prescindir de part del personal. És un cercle viciós.

Com es pot aturar aquesta roda de l’infortuni?

Per algunes empreses, la salvació està sent exportar mercaderies o serveis. Perquè, malgrat la crisi global, la situació més enllà de les nostres fronteres –a la resta d’economies occidentals i de països emergents- no és ni de bon tros tan calamitosa com a casa nostra.

Un altre recurs per esquivar la crisi és el sector turístic, que segons les estadístiques gaudeix de bona salut i bones perspectives a Barcelona i Catalunya.

Però ni amb un sector exportador creixent ni un sector turístic dinàmic n’hi ha prou per refer-nos col·lectivament de la situació. De ben segur que aquests són i seguiran sent elements molt importants de la nostra economia i assenyalen el camí adequat per moltes empreses, però el sector exterior -vendre a l’estranger- no és suficient.

Anant una mica més enllà, convé assenyalar el canvi radical que representa l’auge del baix cost. Enguany, per bo que pugui semblar un negoci, si no va acompanyat d’una agressiva política de costos de producció i preus de venda, tindrà poc futur.

El baix cost és un negoci mogut sobretot per multinacionals que han sabut identificar la formula guanyadora en el nou context social i econòmic mundial. Per això cap empresa local, per petita que sigui, se n’hauria de desentendre.

Perquè el baix cost cada vegada s’identifica menys amb baixa qualitat. La qualitat, avui, se suposa i s’exigeix en cada mercaderia i en cada servei. Encara que es pagui menys.

La migdiada econòmica és llarga, i el consum intern segueix endormiscat. Els consumidors tenen moltes ofertes, més informació que mai, poques ganes de gastar i -sobretot a casa nostra- pocs diners.

És segur que aquesta llarga crisi econòmica desembocarà en un canvi d’hàbits respecte del consum. El discurs sobre el consum responsable s’obre pas empès per les circumstàncies. També ho fan de mica en mica determinats models de consum alternatiu basats en la proximitat, l’intercanvi o en l’ús de monedes socials.

És evident que la nostra posició davant el consum està canviant. La menor renda disponible ens empeny cap al consum baix cost. Però potser també remogui algunes consciències potencialment més afins al consum alternatiu.

Tots aquests canvis respecte del consum són mutacions profundes que han vingut per quedar-se, i tu hi tindràs molt a dir amb les teves decisions.

Anuncis
Categories:article, enquesta Etiquetes: , , ,

Les despeses de Nadal (reedició)

14/12/2012 Deixa un comentari

santaTemps de lectura: 2-3 minuts

Estem immersos en una dels períodes de major consum de l’any. En dues setmanes, es concentren Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis. Qui més qui menys gastarà més diners de l’habitual en regals, en menjar, en begudes i en oci per celebrar totes o algunes d’aquestes festes.

La pregunta del milió és: Quants diners pots gastar?

I la resposta no és un percentatge, ni una quantitat, sinó que va en funció de quina sigui la teva situació econòmica.

Hi ha algunes indicacions generals que val la pena que tinguis en compte i que de ben segur t’ajudaran a situar-te:

1. Fes un pressupost

És probable que siguis una persona bona i generosa, que s’estima la seva família i els seus amics. Però no et deixis confondre pels teus sentiments. Són temps difícils per a molta gent i enguany potser no puguis ser tan esplèndid com altres anys. Si és així, ningú no t’entendrà millor que la teva gent. Ah, i recorda que no tots els regals costen diners!

Abans de començar a comprar, tanca un pressupost de despeses que sigui coherent amb la teva situació econòmica. Marca’t un límit i procura respectar-lo. Si només pots gastar 300 euros, pensa quina quantiat destinaràs a regals i quina a alimentació i oci.

2. Planifica les teves despeses

Un cop tinguis fet el pressupost, pren-te un temps per comparar preus i no deixis les compres pel final. Hi ha grans diferències en els preus d’articles i aliments entre comerços. Aquestes èpoques de consum massiu les aprofiten alguns comerciants per fer l’agost. No siguis la seva víctima! Si ets previsor, t’estalviaràs diners i maldecaps.

3. Evita la compra impulsiva

Comprar per impuls és un dels hàbits típics d’aquestes festes, i no només d’aquestes festes. També és la manera més ràpida de gastar més del compte, fer saltar pels aires el teu pressupost de despeses i caure en l’endeutament.

4. Efectiu o targeta?

Això no té massa importància, sempre i quan:

(a) Mantinguis la teva despesa sota control. (b) La teva targeta tingui un límit de crèdit que encaixi amb la teva situació econòmica.

L’avantatge principal de la targeta de crèdit és que et permet aplaçar el pagament de les compres sense recàrrec, sempre i quan et mantinguis dins el teu límit de crèdit. Això et pot permetre, per exemple, pagar l’1 de febrer les compres que facis a partir del 22 de desembre.

5. Vigila amb les compres a termini

És probable que un d’aquests dies, embriagat per les llums que engalanen els carrers i per l’ambient consumista que ens envolta, et sobrevinguin unes ganes enormes de fer-li un bon regal a algú.

És probable que quan parlis amb el venedor, aquest t’ofereixi pagar a terminis sense interessos. Suposem que aquest bon regal té un preu de 300 euros, i que et permeten pagar-lo en 6 quotes mensuals de 50 euros. “Ni te n’adonaràs”, et dirà.

Què fas?

(a) Oblida-te’n! Si ja has exhaurit el teu pressupost de despeses. És probable que pensis que 50 euros al mes no et faran ni més ric ni més pobre, però és una veritat a mitges. Les despeses extraordinàries -encara que siguin petites- poden crear molt desordre en la teva economia.

(b) Compra! Si la despesa encaixa en el teu pressupost de regals. En aquest cas, comprar a termini sense interessos és una bona opció perquè et permet fraccionar el pagament sense cap cost addicional.

Per acabar, aquests són uns dies per recordar que som nosaltres qui hem de controlar els diners, i no ells a nosaltres. Si segueixes el teu sentit comú, de ben segur que sabràs fins on pots arribar i tindràs bona cura de la teva economia.

Annex:

Si fem cas dels estudis que es publiquen aquesta època de l’any, el nostre segueix essent un dels països europeus on més es gasta. Els catalans gastarem una mitjana de 500-600 euros per persona. És una xifra elevada, que no encaixa amb el minvant poder adquisitiu de les famílies, i que s’emmarca en el cinquè Nadal de crisi. En l’enquesta que vaig publicar l’any passat, un 36% assegurava gastar-se menys de 200 euros, i un 92% no passava dels 600 euros de despesa. Per acabar, us adjunto el gràfic amb la taxa d’atur vigent a Catalunya els últims Nadals:

Atur Nadal

 

 

 

 

 

 

 

 

Categories:article, enquesta Etiquetes: , , , , ,

Un decàleg per a gestionar la teva economia

28/09/2012 1 comentari

  1. No deleguis la gestió de la teva economia: Assessora’t, estudia, forma’t, construeix el teu propi criteri i evita les actituds victimistes. L’economia ets tu.
  2. Els ingressos són la mare dels ous: No desatenguis els teus ingressos, vinguin d’on vinguin i siguin grans o petits (professió, aficions, estalvis, inversions). Pensa com et guanyaries la vida si demà perdessis la teva feina.
  3. Controla la teva despesa: No gastis més del que ingresses; planifica les teves despeses; evita la compra impulsiva; recorda que hi ha vida més enllà del consum.
  4. Fes un pressupost: Coneix la teva situació econòmica real, mes a mes. Preveu amb temps l’impacte que les grans decisions tindran en la teva vida (viure en parella, tenir un fill, canviar de pis, viure a l’estranger).
  5. Endeuta’t amb seny: Evita el sobreendeutament; vigila els tipus d’interès elevats i/o variables; controla les targetes de crèdit; evita els pagaments fraccionats amb interessos alts; utilitza targetes de dèbit.
  6. Estalvia com a mínim el 10% dels teus ingressos cada mes: Crea un fons de seguretat per imprevistos; estalvia; inverteix.
  7. Estudia a fons si et convé més llogar o comprar un habitatge: Evita els prejudicis, a vegades és millor negoci el lloguer que la compra.
  8. Comença a planificar la teva jubilació: Si tens més de 40 anys, treballa per assolir una situació sanejada a partir dels 65 anys. Preveu quina pensió pública et correspondrà, però no ho confiis tot a aquest únic ingrés.
  9. Assegura el risc de la teva economia: Preveu les situacions imprevistes que podrien enfonsar la teva economia o la de la teva família (l’atur perllongat, un divorci, un accident, la teva mort); o situacions menys greu que sense una cobertura d’assegurances de salut, llar i vehicles poden representar un gran contratemps.
  10. Adquireix coneixements bàsics de fiscalitat: IRPF, IVA, Seguretat Social, Impost de Societats, deduccions, bonificacions, impostos i taxes de tota mena. Els tributs i la política fiscal tenen un gran impacte sobre la teva economia. Si vols evitar sorpreses desagradables, no ho deixis tot en mans del gestor que et fa la declaració de la renda un cop a l’any.

X, l’auster

27/09/2012 Deixa un comentari

L’austeritat sense més no resol cap crisi, perquè no és suficient retallar la despesa quan els ingressos cauen en picat. Tanmateix, l’austeritat és una condició necessària per a qualsevol recuperació futura. I això val per les nacions, les empreses, les institucions i les persones.

Veiem-ho amb un exemple:

La persona X ingressa cada mes 100 i gasta 95, generant un estalvi mensual de 5. Després de 5 anys de total estabilitat en ingressos i despeses, X ha estalviat 300 (5 x 12 mesos x 5 anys). X no té deutes.

De sobte, X perd la seva feina, rep una indemnització de 750 -equivalent a 45 dies per any treballat- i comença a percebre una prestació d’atur de 40.

Amb aquesta indemnització, X assoleix un estalvi de 1.050. Mai no havia tingut tants diners al banc.

Per contra, la pèrdua del seu lloc de treball impacta en la seva economia des del primer mes. Els ingressos de X han caigut a 40, la seva despesa es manté en 95 i, per tant, genera un dèficit mensual de 55.

Després de 3 mesos, X acumula un dèficit de 165 i el seu estalvi cau a 885.

X porta un temps sondejant el mercat laboral, ha anat a algunes entrevistes, ha picat a totes les portes que havia de picar i va prenent consciència de la gravetat de la situació econòmica. No serà fàcil trobar feina, i molt menys encara mantenir el nivell d’ingressos dels 5 anys anteriors.

Però X no està disposat a tirar la tovallola. Arriba a la conclusió que ha de retallar immediatament la seva despesa, i descobreix amb satisfacció que la pot reduir sense massa dificultats fins a 80.

Com ho aconsegueix? Comença a revisar a fons les seves compres i es marca límits en la despesa. Renuncia a alguns petits luxes que havia instituït. Deixa d’esmorzar i dinar fora de casa, retalla les seves sortides setmanals a la meitat, aparca algunes aficions.

Amb aquestes mesures d’austeritat, els 3 mesos següents X genera un dèficit menor (120), però continua assistint a l’aprimament del seu estalvi, que se situa en 765. I segueix sense trobar feina. Però no deixa de buscar-ne.

En aquell moment, a X li arriba un requeriment d’Hisenda per una possible infracció comesa 5 anys abans. Ho deixa en mans del seu gestor, convençut que podrà aturar el cop. Hisenda li reclama un import de 200 que, amb els interessos de demora, ascendeix a 235.

Davant aquest panorama, X fa grans esforços per gastar encara menys. Però no pot baixar de 75. Les despeses fixes no deixen més marge.

Passen 6 mesos més, en els quals X té un dèficit mensual de 35. En aquest mig any, els seus estalvis passen de 765 a 555.

Quan es compleix el seu primer aniversari com a desocupat, X rep la carta d’Hisenda que l’informa que tots els recursos han estat desestimats i que ha d’abonar 235.

X esgrimeix la seva condició d’aturat per a sol·licitar un fraccionament de 18 mesos per minimitzar l’impacte de la sanció. Però Hisenda li’n concedeix un de 6 mesos, que amb els interessos equivaldrà a 6 quotes de 40.

Aquesta circumstància eleva la despesa mensual de X a 115. Amb uns ingressos de 40. Li queden 12 mesos de prestació d’atur. Està generant un dèficit mensual de 75.

Al cap de 6 mesos, aconsegueix fer net amb Hisenda. Però només li queden 105 al banc. La situació es va complicant.


Però X persisteix. Segueix buscant. Ja fa molt que va decidir rebaixar les seves pretensions econòmiques. Ara treballaria per 75, tot just per cobrir les seves despeses. És un 25% menys del que guanyava un any i mig enrere.

Al cap de dos mesos, quan el saldo del seu compte és de 35 i li queden només 4 mesos de prestació d’atur… X troba una feina. Portava 20 mesos desocupat. S’ha menjat tots els seus estalvis.

X percebrà un salari mensual de 70. No importa, pensa, gastaré una mica menys.

X està feliç, i pensa en una frase que va llegir en alguna entrevista al diari: “cap situació és desesperada”.

A X li sembla que la seva situació ja feia mesos que s’havia tornat desesperada. D’altra banda, sent l’orgull íntim d’haver-se’n sortit. La satisfacció d’haver resistit sense enfonsar-se emocionalment.

Algú li comenta uns dies després que amb tota seguretat aquestes dificultats l’han fet més fort, però ell respòn que s’hauria estimat molt més no haver-les viscut.

Ha arribat l’hora de tornar a divertir-se, diu.

Categories:article Etiquetes: , , ,

Intervenció al programa “Crèdit” (09/04/12)

10/04/2012 Deixa un comentari

El programa “Crèdit”, de la Xarxa de TV Locals em va convidar a explicar la pujada de preus de l’electricitat i vam aprofitar per parlar sobre la situació del sector energètic al nostre país.

Categories:vídeo Etiquetes: , , ,

Informatiu migdia TVE (26/03/12)

25/03/2012 Deixa un comentari

L’informatiu de TVE va oferir un reportatge sobre els tallers d’educació financera que organitza l’Institut d’Estudis Financers.

En aquest cas, van mostrar el taller sobre hipoteques i lloguers que vaig donar a alumnes de 1r de batxillerat a l’IES La Sedeta.

A partir del minut 11:50.

Categories:vídeo Etiquetes: , , ,

Connexió Barcelona (05/03/12)

06/03/2012 Deixa un comentari

Reportatge del programa “Connexió Barcelona” de BTV, sobre els cursos d’educació financera a les escoles. Gravat a l’Escola Virolai, on vaig oferir el curs “Les finances al llarg de la vida” a alumnes de 4rt d’ESO.

A partir del minut 1:15:30.